lunes, 26 de abril de 2010

Puig de Nit

Puig de nit que diu
"glòria perduda"
serafins ballant
la dansa de la vida
i morint en una orgia
de destrucció.

Gran es la pena
d'aquells que no diuen adéu
i súbitament desaparéixen.
La seva flama s'apaga.
S'uneix amb la dels perduts
i llurs ànimes.

Dur es el cristall
però no ho es tant
si t'hi mires
com a un espill.

Parets de boira
que tapen en la foscor
un tresor amagat
que ens ocultes.
trau-lo, descobreix-lo
no passa res.

Goig és el d'aquells
que cauen en la son
sense la fortor del rovell
i de l'afilada fulla
d'una espasa de justícia
amb el puny apuntant
cap a tu.

Torna a caminar
per el puig de la nit
no penses, fes-ho.
Mor per el puny.
Apunta al cel.
Mo diguis mai
sinó demá.
Trenca el cristall
surt i respira
digues per fi:
ja torno a ser viu.

A un gos homosexual

Busca, gos, entranya
les labors del llaurador.
No diguis mai net
quan hi ha porcs a prop.
No mentis paraula
estant un mico davant
i busca les bones collites
en les mates del teu canaló.
Goig el que tens quan crides
sense cap antel·lació.
Guaita les brutes mans
rascant la peülla d'un cabró.
Riu ara que pots
caga-t en les bragues
que en coma entraràs
a colp de bastó.
Ara diras “no vull,
que no tinc allí missió”.
Doncs així no et queixaràs
si jo et tire de un balcó.
Mira en les fulles
no pots desentranyarles
ni tan sols analitzarles
tots sabem que ets maricó.

miércoles, 21 de abril de 2010

Desert de Paper

No hi ha res. Sols silenci.
El bolígraf rellisca sobre el paper buit.
Intente revocar aquesta soledat
lluitant tinta contra un full.
Estic fent lloc a l’estança
però per molts papers que escriga,
per moltes notes borrades,
per moltes idees tatxades,
tot son burds intents
en un desert de paper.

martes, 20 de abril de 2010

Estrena d'un racó literari

Bé, em presente, sóc Pau, i sóc un burd intent de escritor.
Si mireu açó és perque jo us he portat, així que no cal donar un sermó de presentació.

Doncs ací va la primera composició que publique, una bagatel·la senzilla. Disfruteu-la.

Avui m’he despertat amb el lleu i celestial so d’un trombó.
Recorde la seva sequetat amb les notes, la seva saliva recorrent els tubs de coure,
la amargor de llurs notes, el goigs dels pocs silencis. Avui m’he adormit pensant en un trombó.