lunes, 12 de julio de 2010

A un anónim i comú vianant. ( o a molts d'iguals)

Apa, renova la teva roba,
surt de l'armari,
que sóm moderns.
(i que la pluma t'agafi)
Riu com una fadrina
mentrestant escoltes
el "reguetón" i el "Jaus"
I et creus que açó es música.
Ex hetero, ara bi
metro,
gay i transverstit.
Que ara tots sóm "modernos".
Au! intenta fer poesia,
dient-me l'imbécil que ets.
recitant-me els teus fets.
(i "botellóns" )

"No em diguis com és una tuba.
Cúbica, talment feta,
de forma en que el cel surcava,
amb un so potent i profund,
tal com el del mar."

Pensa que de música en se més
que el client de seves putes
o sigui que no m'enganyis
o "les passará canutes".
(com deien "los castellanos")
I així, de moment,
em separo de tu, ésser tossut,
malgirbat, orgullós, fotut,
enganyat i poc inteligent.
Que em vé esgarrif
segur que no entendrás
aquesta crítica.