-Buenes tardes, senyorias,
bona salut i buenes festes
perque vos vax a presenta un cuento
I vos agradarà un muntón
com si ne menjareu de nespres
com si fuera el millor del món.
-Que em portes, bon amic
ai las, que vens per el punt
Que et posaré per la feina
I et sumara l’actitud?
-Pues yo te porto un cuentito
escrit per jo, a mano
que trate d’espases pacifistes
de cavalleros, de bruixitos,
de principes felices,
i de reinos fonedissos…
-Sembla bo, tal vegada acceptable,
Però quina creativitat la teva
Que al nomenar el conte
En dius que es de pau, i es de guerra?
-Esto es porque es original,
I me lo he currat un munt
no te pienses, señorita
que porque el títol estigue mal
no tinga que ponerme un punt
per l’Espasa Pacifista!
-Si jo no em queixo d’això, xiquet!
ho dic, perque jo, aquesta nit,
he estat mirant contes a internet
i l’argument em sona un xic.
-Ui, serà èsto casualidad!
porque pensa que en el món
hay muches ideas raras
vosté me comprén, tat?
I s’han podido copiar de mi;
els Malsangros, quina cara!
Esclar, noiet espavilat,
per açò posa a aquesta pàgina
d'internet "www.contes.cat"
escrit el 2/3/93 per “Mèlgina”
Vaya por Dios,
que parece que me han pillat!
Lo siento mucho, professora,
esque estava apretadillo
i jo necessitava aprovar
potser usted me perdona?
Ai, noi, i tant que et perdono,
però espera’t , que tinc fam
i el punt d’actitud em menjaré
però creu-me, et perdono. ¡I tant!
