Petites peçes; aleatòries i rescatades

ODI
Rau
i no mort.
Ses terres
de la vida.
I clar,
saps que jo
i tu
som un gran conjunt.
Enemic meu,
el nostre
és un odi a mort.

AMOR
Míra'm.
Saps que et vull,
i que t'odie.
Coneixes la meva vida
i la teua.
Recíproc.
Pur.
Pero t'interposes...
Fes cas al destí.
Pensa.
Riu.
Míra'm.

VIVIM LA VID ELS LLAURADORS
Vivim la vid els llauradors!
Nostre és el camp, nostra la terra
i nostres les enies i les suors.

Vivim la carn els carnissers!
Nostre es l'esforç, nostra la sang
 i nostre l'impost del mercader.

Amb tants oficis dels obrers
no puc fer tals comperacions
per deshonrar els mals banquers...

(aquest no l'entenc ni jo, ni el recordo...)

XOC D'IDEES
Un accident.
Un crani que es trenca.
Una il·lusió que mor.
Adéu a una vida
plena d'esperança.
Tantes opcions
malbaratades.
Tantes poesies
trencades.
Una llar
que es desmorona.
D'ACORD.
HE SUSPÉS.
No m'ho restregueu;
tanta retòrica 
no ha servit per a res.
Vaja, muir.
Em tanco a l'estudi.
S'acaba l'estiu...
Adéu als antics odis,
amors, paraules.
Descanse
en un llibre de text.

Homenatge a Ausiàs March

Ets com l'amo
que ensinistra el seu gos
sever, dur violent,
i amb el bastó a la mà.

Doncs així estic jo:
t'estimo, però no ho deus
veure perque aprenc
amb colps al cor.

Vena Amorosa

En vi navego;
amb el mal de cap: igualment.
Quan et miro

En vi naufrago
amb l'angúnia al pit: igualment.
Quan et toco.

En vi m'ofego
embriagant la boca: igualment
cuan et beso.

Homes de bé: 25 Coliflors (Homenatge a Baudelaire)

Al menys dos colps al dia
em pregunte
si sóc viu, o masover.

---------------------------

Quan em minven les mans
tremolo, i m'adormo

---------------------------

Diràs que les jaquetes
són una armadura
per a protegir-se
de les favades asturianes.

---------------------------

Qui ha dit que les cames
no siguen torres?

---------------------------

Volies dir-ho; no podies
volies pensar-ho; no podies
volies confessar-ho; no podies
i vas voler morir-te
i per desgràcia
vas encertar.

---------------------------

Com ningú et responia,
ho vas admetre;
a fi
i efecte.

--------------------------

El preludi és el següent :
TENS FAM?

----------------------

Tres-cents seixanta-cinc dies a l'any t'he estimat.
Oh!, aresta del moble de damunt del meu repós
que m'acaricies quan desperte, carinyosament.
( i al meu front)

----------------------

Tal vegada, Tirant fos viu
seria valencià?

----------------------

Certament, escriure amb una branca de pi
és tot un repte.

----------------------

L'agost està agust?

----------------------

El conjunt de punts
que formen una recta
d'ací a Castelló,
fa fàstic.

----------------------

Una gran veritat
és que les estrelles
tenen nom;
Encara pitjor és el fet
que et violen.

----------------------

Cada volta que jo escrivia
em pesaven més les mans
i els peus, i les mans,
i les cames, i les mans,
i les escales de puteria.

-----------------------

Aleshores vares dir:
Tinc fred, o sóc homosexual?

Haikus electro-alcohòlics

Un porc
es revolca en misèria
i et mors.

Dos trets
d'escopeta borbónica
amb dits.

Tres dits
que t'ofeguen
sense res.

Quatre llibres
viuen la seva vida
amb tabac.

2012 mars
amb els "ianos" darrere
anem bé.

Exactament un any
alhesores l'entrada
no era un haiku.

Homenatge a un Cani qualsevol

A mi personalment no m'agrada, pero si no actualitzo
em sodomitzeu entre tots, així que...





Disen por ahí que hi ha gèntes
que se lien el escrivir i mesclan els idiomas.
Pero yò no me lo crec.
Aixinis que passarem a hacernos un puquito de cusinyas
i podrem divertirnos escribiènd versos.

Passa que arriban los momentos
en los que la gentussa se creu que lo estás fent a propòssit
i aixins no se pot anar per lo món,
porque es lo que dona feeling habui en dia,
I no mos guste parlar com los carques.

Passa Primo! Grito adelant per a que el Jorge me oigue
no siga que se quede con el culo al aire
i despues vaya i me digue:
Men, ke shevo ú colokón ke ni er Maradona, Broder,
ke me metío kuatro cubatiyas i dó porriyos.

Aixinis que si, hàstio! Que somos moderns i mos gusten estas cosas
perque sempre que ve un amigacho
possem un acentillo andalú pa' simular que som així mig gitanillos
i mos fem los guais.
No bos lo kreeu? Pos mireume, joder, viejos cabrons.