El pou del desig

L'altre dia vaig anar de viatge
als pous del desig i dels cels,
adonant-me del brau oratge
que hia als confits i als gels.

Glaçada talment dita, vers anterior,
era la planúria de les ànimes.
Ràpidament es creava germanor
amb els companys que també hi anaven.

Companys amb els braços trencats.
Companys sense cap desig
de trobar els pous amb la seva veritat.

Companys amb el cap corcat.
Companys que per gelosia
quedaran amb l'esperit arrancat

Paraules buides

Desert.
Paraules buides.
Mor el cel, la terra.
No veig res.
Paraules buides.
Escritures.
Núvols sense vapor.
Verd color de pedra.
Paraules buides.

Llevant,

Xaloc,

Migjorn,

Llebeig,

Ponent,

Mestral,

Tramuntana,

Gregal,

Impregnats del teu aroma.

Sota la falç el llaurador

Ai! trist de mi, que faré
sense les meues terres,
cobertes de suor, d'esforç
i amb surcs de nostra aixada.

Ai! trist de mi, que faré
sense la meva llar
cobert ja de pols, de ma sang
i amb surcs de nostra vida.

Ai! trist de mi, que faré
sense la teva presència
els teus pits, la teua boca
i amb surcs de la teva eixida.


(per fi, no he pogut resistir-me i he passat també per la poesia amorosa!)
(i per a Joaquim: Els teus comentaris són genials, m'omplen de joia!)

A un anónim i comú vianant. ( o a molts d'iguals)

Apa, renova la teva roba,
surt de l'armari,
que sóm moderns.
(i que la pluma t'agafi)
Riu com una fadrina
mentrestant escoltes
el "reguetón" i el "Jaus"
I et creus que açó es música.
Ex hetero, ara bi
metro, gay i transverstit.
Que ara tots sóm "modernos".
Au! intenta fer poesia,
dient-me l'imbécil que ets.
recitant-me els teus fets.
(i "botellóns" )

"No em diguis com és una tuba.
Cúbica, talment feta,
de forma en que el cel surcava,
amb un so potent i profund,
tal com el del mar."

Pensa que de música en se més
que el client de seves putes
o sigui que no m'enganyis
o "les passará canutes".
(com deien "los castellanos")
I així, de moment,
em separo de tu, ésser tossut,
malgirbat, orgullós, fotut,
enganyat i poc inteligent.
Que em vé esgarrif
segur que no entendrás
aquesta crítica.

Escatologia Moderna

MERDA

Saps? Avui hem donat a classe
que el vàter es diu inodor.
Però es mentira, té una fortor
que per poc a tots ens mate.

Veient l'eufemisme de la frasse
li pregunto a vosté, senyor:
a l'oïr això sent dolor
o a l'altre món vosté passe?

Guaitar açò dona vomitera
passa-hi ràpid la mirada
ai, Déu meu, quina falera!

Quest poema es una cagada
més val enviar-lo en patera
no és mes que una merda xafada.

Revindicació Barroca

Doncs, no he estat sense fer res aqest temps.
Diguem que tras llegir el rector de Vallfogona, m'he inspirat i durant un temps "m'he tornat barroc"

Posaré ací 5 sonets i 1 romanç barrocs, amb un toc de català antic i d'escatologia.
El primer:


A UNA FEMBRA AMOROSA

Mal déu vos guard, na desvirgada
de cos brut i oberta gelosia
males idees e impudícia vos tenia
quant va voler fer aquella revolcada.

Immoral ets, noieta malcriada
obligar quelcom el teu desig de dia
ja que cap d'aquests de segur no volia
i tu te'ls has fotut tots d'una revolcada.

que si sou per putes ensenyada
ja que vos sóu la burla en les mirades
que vara que tragueu acaba torta

Que siau per tots rebutjada
i ara veste'n, no em tires les cordaes
que m'agarres i em portes a l'horta!


ACTUALITZACIÓ

El segon:

A UNA MALFORMACIÓ

Ab tot l'esgarrif que em produeix
em dirigeixo a vos, na malformada
que ab dos forats vos sóu tacada
darrere la pell se vos podreix.

Quelcom que us mire, bonic o lleig,
surt fent gloriosa vomitada
quan veuen vostra immunda papada,
la cara moixa, i el cul de peix.

Digueu vosté, quants braços heu?
Que ab llurs dits junt, no es poden contar
mes, de tots aquests, quin es mou?

Serà joiós el dia que vos caigueu
prò sobretot per al capellà
que vos dirà: un mònstruo sou.

ACTUALITZACIÓ

El tercer:

MALES PUTES

Quant quelcom surt del bordell
ixen cansats però feliços
mes els diners es fan fonedissos
ab la paga d'aquest servei.

Xiques fora de la llei
doncs no poden fer pastissos
sinó que allarguen xoriços
tornen jovent al veyll.

Questa terra que poblem
en ves de casar-se i viure bé
nem al bordell a viure la vida.

I per als que solters restem
i no tenim pas cap diner
es un problema de puteria.


VI RANCI

Quan es fa de nit al poble obrer
tot el món ab el colze empinat
que ab mol esfors s'ho han guanyat
i abans que res, a la taberna primer.

Tant sigui sastre com gos com taberner
es foten galons de vi fins al terrat
i no es sinó quant el barril s'ha acabat
que a casa sua tornen matiners

Que peguen aqueixs tal borratxera
que sa boca fot un tuf que ningú s'atansi
i despres sa magna vomitera.

Després es cauran ab cansanci
un mareig i cauran d'esquena.
Tot es questió del vi ranci.

Puig de Nit

Puig de nit que diu
"glòria perduda"
serafins ballant
la dansa de la vida
i morint en una orgia
de destrucció.

Gran es la pena
d'aquells que no diuen adéu
i súbitament desaparéixen.
La seva flama s'apaga.
S'uneix amb la dels perduts
i llurs ànimes.

Dur es el cristall
però no ho es tant
si t'hi mires
com a un espill.

Parets de boira
que tapen en la foscor
un tresor amagat
que ens ocultes.
trau-lo, descobreix-lo
no passa res.

Goig és el d'aquells
que cauen en la son
sense la fortor del rovell
i de l'afilada fulla
d'una espasa de justícia
amb el puny apuntant
cap a tu.

Torna a caminar
per el puig de la nit
no penses, fes-ho.
Mor per el puny.
Apunta al cel.
Mo diguis mai
sinó demá.
Trenca el cristall
surt i respira
digues per fi:
ja torno a ser viu.

A un gos homosexual

Busca, gos, entranya
les labors del llaurador.
No diguis mai net
quan hi ha porcs a prop.
No mentis paraula
estant un mico davant
i busca les bones collites
en les mates del teu canaló.
Goig el que tens quan crides
sense cap antel·lació.
Guaita les brutes mans
rascant la peülla d'un cabró.
Riu ara que pots
caga-t en les bragues
que en coma entraràs
a colp de bastó.
Ara diras “no vull,
que no tinc allí missió”.
Doncs així no et queixaràs
si jo et tire de un balcó.
Mira en les fulles
no pots desentranyarles
ni tan sols analitzarles
tots sabem que ets maricó.

Desert de Paper

No hi ha res. Sols silenci.
El bolígraf rellisca sobre el paper buit.
Intente revocar aquesta soledat
lluitant tinta contra un full.
Estic fent lloc a l’estança
però per molts papers que escriga,
per moltes notes borrades,
per moltes idees tatxades,
tot son burds intents
en un desert de paper.

Estrena d'un racó literari

Bé, em presente, sóc Pau, i sóc un burd intent de escritor.
Si mireu açó és perque jo us he portat, així que no cal donar un sermó de presentació.

Doncs ací va la primera composició que publique, una bagatel·la senzilla. Disfruteu-la.

Avui m’he despertat amb el lleu i celestial so d’un trombó.
Recorde la seva sequetat amb les notes, la seva saliva recorrent els tubs de coure,
la amargor de llurs notes, el goigs dels pocs silencis. Avui m’he adormit pensant en un trombó.