Ai! trist de mi, que faré
sense les meues terres,
cobertes de suor, d'esforç
i amb surcs de nostra aixada.
Ai! trist de mi, que faré
sense la meva llar
cobert ja de pols, de ma sang
i amb surcs de nostra vida.
Ai! trist de mi, que faré
sense la teva presència
els teus pits, la teua boca
i amb surcs de la teva eixida.
(per fi, no he pogut resistir-me i he passat també per la poesia amorosa!)
(i per a Joaquim: Els teus comentaris són genials, m'omplen de joia!)
La poesia amorosa és la poesia sobre la vida (i sobre la mort) per tant no és el teu primer poema d'amor. Records
ResponderEliminar