jueves, 14 de abril de 2011

Gaudint l'eternitat

Estic sol.

Completament sol.

Absolutament sol.

Reiteradament sol.

Sol.

Veig,.

Veig les teves paraules,

intentant, fútilment,

trencar la teva existència

solitària.

Veig.

Veig els teus moviments

relliscant suaument,

però, decididament

contra el dur terra

de la quietud.

Passa una bafarada d’aire.

Amolla una tremolor.

un disculpa-m

i un adéu.

I se’n va.

Passa un record.

Un dels vells.

Intenta obrir-me el pensament.

Fracassa, i reposa.

Experimento una sensació.

M’intenta arrosegar.

Sóc estoic, i segueixo endavant

en el meu silenciós viatge.

Tu ets ací, i molt més, però

tot és igual, per que

ara jo estic gaudint l’eternitat.

El món es vostre.

Em sacsegeu violentament

l’ànima i el cos.

Em moc, però

la meva ment prossegueix

el seu camí.

Veig, novament

les teves paraules, ara fortes

intentant subtilment

el que no aconseguiren abans.

Jo, t’ignoro.

Estic sol.

Completament sol.

Absolutament sol.

Reiteradament sol.

Sol.



(a veure si guanye alguna cosa, aquest)