Estic sol.
Completament sol.
Absolutament sol.
Reiteradament sol.
Sol.
Veig,.
Veig les teves paraules,
intentant, fútilment,
trencar la teva existència
solitària.
Veig.
Veig els teus moviments
relliscant suaument,
però, decididament
contra el dur terra
de la quietud.
Passa una bafarada d’aire.
Amolla una tremolor.
un disculpa-m
i un adéu.
I se’n va.
Passa un record.
Un dels vells.
Intenta obrir-me el pensament.
Fracassa, i reposa.
Experimento una sensació.
M’intenta arrosegar.
Sóc estoic, i segueixo endavant
en el meu silenciós viatge.
Tu ets ací, i molt més, però
tot és igual, per que
ara jo estic gaudint l’eternitat.
El món es vostre.
Em sacsegeu violentament
l’ànima i el cos.
Em moc, però
la meva ment prossegueix
el seu camí.
Veig, novament
les teves paraules, ara fortes
intentant subtilment
el que no aconseguiren abans.
Jo, t’ignoro.
Estic sol.
Completament sol.
Absolutament sol.
Reiteradament sol.
Sol.
(a veure si guanye alguna cosa, aquest)
No hay comentarios:
Publicar un comentario