L'espasa Pacifista

Bé, el títol ve a arrel de que per al concurs Xavier Arín un company meu va inventar colar un conte tret de internet que duia per títol "L'espasa Pacifista" i obviament, el van enxampar.

-Buenes tardes, senyorias,

bona salut i buenes festes

perque vos vax a presenta un cuento

I vos agradarà un muntón

com si ne menjareu de nespres

com si fuera el millor del món.

-Que em portes, bon amic

ai las, que vens per el punt

Que et posaré per la feina

I et sumara l’actitud?

-Pues yo te porto un cuentito

escrit per jo, a mano

que trate d’espases pacifistes

de cavalleros, de bruixitos,

de principes felices,

i de reinos fonedissos…

-Sembla bo, tal vegada acceptable,

Però quina creativitat la teva

Que al nomenar el conte

En dius que es de pau, i es de guerra?

-Esto es porque es original,

I me lo he currat un munt

no te pienses, señorita

que porque el títol estigue mal

no tinga que ponerme un punt

per l’Espasa Pacifista!

-Si jo no em queixo d’això, xiquet!

ho dic, perque jo, aquesta nit,

he estat mirant contes a internet

i l’argument em sona un xic.

-Ui, serà èsto casualidad!

porque pensa que en el món

hay muches ideas raras

vosté me comprén, tat?

I s’han podido copiar de mi;

els Malsangros, quina cara!

Esclar, noiet espavilat,

per açò posa a aquesta pàgina

d'internet "www.contes.cat"

escrit el 2/3/93 per “Mèlgina”

Vaya por Dios,

que parece que me han pillat!

Lo siento mucho, professora,

esque estava apretadillo

i jo necessitava aprovar

potser usted me perdona?

Ai, noi, i tant que et perdono,

però espera’t , que tinc fam

i el punt d’actitud em menjaré

però creu-me, et perdono. ¡I tant!