lunes, 26 de abril de 2010

Puig de Nit

Puig de nit que diu
"glòria perduda"
serafins ballant
la dansa de la vida
i morint en una orgia
de destrucció.

Gran es la pena
d'aquells que no diuen adéu
i súbitament desaparéixen.
La seva flama s'apaga.
S'uneix amb la dels perduts
i llurs ànimes.

Dur es el cristall
però no ho es tant
si t'hi mires
com a un espill.

Parets de boira
que tapen en la foscor
un tresor amagat
que ens ocultes.
trau-lo, descobreix-lo
no passa res.

Goig és el d'aquells
que cauen en la son
sense la fortor del rovell
i de l'afilada fulla
d'una espasa de justícia
amb el puny apuntant
cap a tu.

Torna a caminar
per el puig de la nit
no penses, fes-ho.
Mor per el puny.
Apunta al cel.
Mo diguis mai
sinó demá.
Trenca el cristall
surt i respira
digues per fi:
ja torno a ser viu.

No hay comentarios:

Publicar un comentario