Homenatge a un Cani qualsevol

A mi personalment no m'agrada, pero si no actualitzo
em sodomitzeu entre tots, així que...





Disen por ahí que hi ha gèntes
que se lien el escrivir i mesclan els idiomas.
Pero yò no me lo crec.
Aixinis que passarem a hacernos un puquito de cusinyas
i podrem divertirnos escribiènd versos.

Passa que arriban los momentos
en los que la gentussa se creu que lo estás fent a propòssit
i aixins no se pot anar per lo món,
porque es lo que dona feeling habui en dia,
I no mos guste parlar com los carques.

Passa Primo! Grito adelant per a que el Jorge me oigue
no siga que se quede con el culo al aire
i despues vaya i me digue:
Men, ke shevo ú colokón ke ni er Maradona, Broder,
ke me metío kuatro cubatiyas i dó porriyos.

Aixinis que si, hàstio! Que somos moderns i mos gusten estas cosas
perque sempre que ve un amigacho
possem un acentillo andalú pa' simular que som així mig gitanillos
i mos fem los guais.
No bos lo kreeu? Pos mireume, joder, viejos cabrons.

Assumptes espirituals.

Hi ha vegades,
algunes vegades,
poques vegades,
amb moderació, pero no fer-ho en va
malgastant la força
o el material,
algunes vegades
en les que t'has de cagar en Déu.

Sobretot aquestes vegades,
en les que acabes d'escriure uns versos,
versos optimistes
feliços
alegres
pensant que fa molt que no s'actualitza la teva Bíblia personal.
I per culpa d'açò,
de que t'an dotat de mala memòria
ho olvides.

Tal vegada ha sigut un lapsus
tal vegada, una equivocació.
Pot ser el destí?
No ho sap ningú.

La questió es,
que el paper es queda allí,
solitari
pensatiu
oblidat.

I vas al dia següent
t'hi apropes
i no hi és.
I tota la feina que cuidadosamen has fet
és morta
i així romandra.

Hi ha vegades,
com aquesta.
Algunes vegades,
poques vegades,
amb moderació, pero no fer-ho en va
malgastant la força
o el material,
algunes vegades
en les que t'has de cagar en Déu.

Gaudint l'eternitat

Estic sol.

Completament sol.

Absolutament sol.

Reiteradament sol.

Sol.

Veig,.

Veig les teves paraules,

intentant, fútilment,

trencar la teva existència

solitària.

Veig.

Veig els teus moviments

relliscant suaument,

però, decididament

contra el dur terra

de la quietud.

Passa una bafarada d’aire.

Amolla una tremolor.

un disculpa-m

i un adéu.

I se’n va.

Passa un record.

Un dels vells.

Intenta obrir-me el pensament.

Fracassa, i reposa.

Experimento una sensació.

M’intenta arrosegar.

Sóc estoic, i segueixo endavant

en el meu silenciós viatge.

Tu ets ací, i molt més, però

tot és igual, per que

ara jo estic gaudint l’eternitat.

El món es vostre.

Em sacsegeu violentament

l’ànima i el cos.

Em moc, però

la meva ment prossegueix

el seu camí.

Veig, novament

les teves paraules, ara fortes

intentant subtilment

el que no aconseguiren abans.

Jo, t’ignoro.

Estic sol.

Completament sol.

Absolutament sol.

Reiteradament sol.

Sol.

(a veure si guanye alguna cosa, aquest)

L'espasa Pacifista

Bé, el títol ve a arrel de que per al concurs Xavier Arín un company meu va inventar colar un conte tret de internet que duia per títol "L'espasa Pacifista" i obviament, el van enxampar.

-Buenes tardes, senyorias,

bona salut i buenes festes

perque vos vax a presenta un cuento

I vos agradarà un muntón

com si ne menjareu de nespres

com si fuera el millor del món.

-Que em portes, bon amic

ai las, que vens per el punt

Que et posaré per la feina

I et sumara l’actitud?

-Pues yo te porto un cuentito

escrit per jo, a mano

que trate d’espases pacifistes

de cavalleros, de bruixitos,

de principes felices,

i de reinos fonedissos…

-Sembla bo, tal vegada acceptable,

Però quina creativitat la teva

Que al nomenar el conte

En dius que es de pau, i es de guerra?

-Esto es porque es original,

I me lo he currat un munt

no te pienses, señorita

que porque el títol estigue mal

no tinga que ponerme un punt

per l’Espasa Pacifista!

-Si jo no em queixo d’això, xiquet!

ho dic, perque jo, aquesta nit,

he estat mirant contes a internet

i l’argument em sona un xic.

-Ui, serà èsto casualidad!

porque pensa que en el món

hay muches ideas raras

vosté me comprén, tat?

I s’han podido copiar de mi;

els Malsangros, quina cara!

Esclar, noiet espavilat,

per açò posa a aquesta pàgina

d'internet "www.contes.cat"

escrit el 2/3/93 per “Mèlgina”

Vaya por Dios,

que parece que me han pillat!

Lo siento mucho, professora,

esque estava apretadillo

i jo necessitava aprovar

potser usted me perdona?

Ai, noi, i tant que et perdono,

però espera’t , que tinc fam

i el punt d’actitud em menjaré

però creu-me, et perdono. ¡I tant!

Nou Any

Nou Any, nova vida,
nous versos
que donada la brevedat
de la existéncia,
de la soledat,
de la mirada,
de la classe d'Informàtica,
versos,
que et diuen adeu.