Petites peçes; aleatòries i rescatades

ODI
Rau
i no mort.
Ses terres
de la vida.
I clar,
saps que jo
i tu
som un gran conjunt.
Enemic meu,
el nostre
és un odi a mort.

AMOR
Míra'm.
Saps que et vull,
i que t'odie.
Coneixes la meva vida
i la teua.
Recíproc.
Pur.
Pero t'interposes...
Fes cas al destí.
Pensa.
Riu.
Míra'm.

VIVIM LA VID ELS LLAURADORS
Vivim la vid els llauradors!
Nostre és el camp, nostra la terra
i nostres les enies i les suors.

Vivim la carn els carnissers!
Nostre es l'esforç, nostra la sang
 i nostre l'impost del mercader.

Amb tants oficis dels obrers
no puc fer tals comperacions
per deshonrar els mals banquers...

(aquest no l'entenc ni jo, ni el recordo...)

XOC D'IDEES
Un accident.
Un crani que es trenca.
Una il·lusió que mor.
Adéu a una vida
plena d'esperança.
Tantes opcions
malbaratades.
Tantes poesies
trencades.
Una llar
que es desmorona.
D'ACORD.
HE SUSPÉS.
No m'ho restregueu;
tanta retòrica 
no ha servit per a res.
Vaja, muir.
Em tanco a l'estudi.
S'acaba l'estiu...
Adéu als antics odis,
amors, paraules.
Descanse
en un llibre de text.