lunes, 26 de noviembre de 2012

Romanç del Frare Gras

Per fi és ací una de les obres de la que em sento més orgullós. No la posaré de colp, si no que anire posant de 50 en 50 versos, que es bastant llarg... Com a nota, dir que l'ortografia es inexistent, i s'ha de llegir tal com està escrit. (Per exemple, a la línia 2, es Servol, no Cèrvol, o a la línia 11, es donaen, no donaven)

---------------------------------------------------------------------------------------------

ROMANÇ DEL FRARE GRAS
Obra medieval, Relichiosa, e de la Molt Honorable Cort de València, e en el seu nom redactant la  Escola Satírica Binicarlanda. Escrita per a gràcia de Monsinyó Redeu, l'any 2009, e rescatada per lo Il·lustre Magistrat Pau Esteve.

Fa molt temps, en l'abadia
de les valls del riu Servol
vivia en ses habitacions
un frare soberbi i gros.
tenia mília unçes
de panxa, cabet i cos.
Los braços eren pernils
i les cames, barrilots.
tenia aquest frare en sa asglésia
feligresos a muntons
que li donaen el pa
amb les seues donacions.
Però el templo estava en ruines:
ple de forats i socavons.
Cosa estranya; que diners
ne venien més que molts.
La pregunta era: per què
no se fien reparacions?
Pos la culpa, amics meus,
la tenia lo sacerdot.
Tots los doblons que arribaven
i anaen a parar al pot
en ves del templo arreglar
en menjar s'anaven tots.
Este pare tan golafre
que tragava com un porc
quan en gana se sentia
dos unçes de carn d'un mos.
Si bé menjant era l'hóstia
bebent era generós
quan agafava cervesa
polia la gerra d'un glop.
En tanta golafreria
lo pobre estaba molt gros
subsistir necessitava
i un brau al dia era ben poc.
D'esta manera es gastava
tots los cuartos de bon tros
 no ne sobrava ni un
pals criats ni pa lo gos.
Lo frare tenia ajudant
li pagaba ben repoc
que li fia de cotero
llimpiava i cuidaba'l foc.
Perque'l nostre amic lo clergue
lo tio era molt patós
i lo pobre ajudantet
treballant de sol a sol
del sacerdot n'era fart
perque era gandul i gros.


No hay comentarios:

Publicar un comentario