Romanç del Frare Gras

Per fi és ací una de les obres de la que em sento més orgullós. No la posaré de colp, si no que anire posant de 50 en 50 versos, que es bastant llarg... Com a nota, dir que l'ortografia es inexistent, i s'ha de llegir tal com està escrit. (Per exemple, a la línia 2, es Servol, no Cèrvol, o a la línia 11, es donaen, no donaven)

---------------------------------------------------------------------------------------------

ROMANÇ DEL FRARE GRAS
Obra medieval, Relichiosa, e de la Molt Honorable Cort de València, e en el seu nom redactant la  Escola Satírica Binicarlanda. Escrita per a gràcia de Monsinyó Redeu, l'any 2009, e rescatada per lo Il·lustre Magistrat Pau Esteve.

Fa molt temps, en l'abadia
de les valls del riu Servol
vivia en ses habitacions
un frare soberbi i gros.
tenia mília unçes
de panxa, cabet i cos.
Los braços eren pernils
i les cames, barrilots.
tenia aquest frare en sa asglésia
feligresos a muntons
que li donaen el pa
amb les seues donacions.
Però el templo estava en ruines:
ple de forats i socavons.
Cosa estranya; que diners
ne venien més que molts.
La pregunta era: per què
no se fien reparacions?
Pos la culpa, amics meus,
la tenia lo sacerdot.
Tots los doblons que arribaven
i anaen a parar al pot
en ves del templo arreglar
en menjar s'anaven tots.
Este pare tan golafre
que tragava com un porc
quan en gana se sentia
dos unçes de carn d'un mos.
Si bé menjant era l'hóstia
bebent era generós
quan agafava cervesa
polia la gerra d'un glop.
En tanta golafreria
lo pobre estaba molt gros
subsistir necessitava
i un brau al dia era ben poc.
D'esta manera es gastava
tots los cuartos de bon tros
 no ne sobrava ni un
pals criats ni pa lo gos.
Lo frare tenia ajudant
li pagaba ben repoc
que li fia de cotero
llimpiava i cuidaba'l foc.
Perque'l nostre amic lo clergue
lo tio era molt patós
i lo pobre ajudantet
treballant de sol a sol
del sacerdot n'era fart
perque era gandul i gros.

Petites peçes; aleatòries i rescatades

ODI
Rau
i no mort.
Ses terres
de la vida.
I clar,
saps que jo
i tu
som un gran conjunt.
Enemic meu,
el nostre
és un odi a mort.

AMOR
Míra'm.
Saps que et vull,
i que t'odie.
Coneixes la meva vida
i la teua.
Recíproc.
Pur.
Pero t'interposes...
Fes cas al destí.
Pensa.
Riu.
Míra'm.

VIVIM LA VID ELS LLAURADORS
Vivim la vid els llauradors!
Nostre és el camp, nostra la terra
i nostres les enies i les suors.

Vivim la carn els carnissers!
Nostre es l'esforç, nostra la sang
 i nostre l'impost del mercader.

Amb tants oficis dels obrers
no puc fer tals comperacions
per deshonrar els mals banquers...

(aquest no l'entenc ni jo, ni el recordo...)

XOC D'IDEES
Un accident.
Un crani que es trenca.
Una il·lusió que mor.
Adéu a una vida
plena d'esperança.
Tantes opcions
malbaratades.
Tantes poesies
trencades.
Una llar
que es desmorona.
D'ACORD.
HE SUSPÉS.
No m'ho restregueu;
tanta retòrica 
no ha servit per a res.
Vaja, muir.
Em tanco a l'estudi.
S'acaba l'estiu...
Adéu als antics odis,
amors, paraules.
Descanse
en un llibre de text.

Homenatge a Ausiàs March

Ets com l'amo
que ensinistra el seu gos
sever, dur violent,
i amb el bastó a la mà.

Doncs així estic jo:
t'estimo, però no ho deus
veure perque aprenc
amb colps al cor.

Vena Amorosa

En vi navego;
amb el mal de cap: igualment.
Quan et miro

En vi naufrago
amb l'angúnia al pit: igualment.
Quan et toco.

En vi m'ofego
embriagant la boca: igualment
cuan et beso.

Homes de bé: 25 Coliflors (Homenatge a Baudelaire)

Al menys dos colps al dia
em pregunte
si sóc viu, o masover.

---------------------------

Quan em minven les mans
tremolo, i m'adormo

---------------------------

Diràs que les jaquetes
són una armadura
per a protegir-se
de les favades asturianes.

---------------------------

Qui ha dit que les cames
no siguen torres?

---------------------------

Volies dir-ho; no podies
volies pensar-ho; no podies
volies confessar-ho; no podies
i vas voler morir-te
i per desgràcia
vas encertar.

---------------------------

Com ningú et responia,
ho vas admetre;
a fi
i efecte.

--------------------------

El preludi és el següent :
TENS FAM?

----------------------

Tres-cents seixanta-cinc dies a l'any t'he estimat.
Oh!, aresta del moble de damunt del meu repós
que m'acaricies quan desperte, carinyosament.
( i al meu front)

----------------------

Tal vegada, Tirant fos viu
seria valencià?

----------------------

Certament, escriure amb una branca de pi
és tot un repte.

----------------------

L'agost està agust?

----------------------

El conjunt de punts
que formen una recta
d'ací a Castelló,
fa fàstic.

----------------------

Una gran veritat
és que les estrelles
tenen nom;
Encara pitjor és el fet
que et violen.

----------------------

Cada volta que jo escrivia
em pesaven més les mans
i els peus, i les mans,
i les cames, i les mans,
i les escales de puteria.

-----------------------

Aleshores vares dir:
Tinc fred, o sóc homosexual?

Haikus electro-alcohòlics

Un porc
es revolca en misèria
i et mors.

Dos trets
d'escopeta borbónica
amb dits.

Tres dits
que t'ofeguen
sense res.

Quatre llibres
viuen la seva vida
amb tabac.

2012 mars
amb els "ianos" darrere
anem bé.

Exactament un any
alhesores l'entrada
no era un haiku.